Com cada any des de fa quatre anys, diferents associacions de brigadistes d’arreu d’Europa s’han desplaçat fins al Bosc de la Memòria de la Fatarella per homenatjar aquells combatents internacionals que van lluitar a la Guerra Civil en el bàndol republicà.
Després d’uns quinze minuts en cotxe des de la Fatarella, els assistents a l’homenatge han hagut de deixar el cotxe en un punt per continuar caminant. Italians, alemanys, francesos, escocesos i catalans han enfilat el camí de més de dos quilòmetres amb banderes republicanes mentre entonaven la Internacional, el Bella Ciao o el ¡Ay Carmela!.




El Bosc de la Memòria Jordi Banqué és una iniciativa impulsada conjuntament per les associacions KFSR 1936-1939 d’Alemanya i Lo Riu de la Fatarella. Després de gairebé dues dècades, l’espai compta ja amb més d’un centenar de plaques. En cada arbre hi ha una placa amb el nom, les dates de naixement i defunció, i una breu biografia de cada brigadista, fruit d’una tasca de documentació possible gràcies a les entitats internacionals dedicades a la memòria històrica.



Un cop la columna roja, groga i morada ha arribat al seu lloc de pelegrinatge, representants de les associacions presents han dedicat unes paraules de record a les dones i homes que van deixar el seu país per anar a la Guerra Civil a combatre el feixisme. A continuació s’ha fet una ofrena de flors al peu del monument a les brigades internacionals.







Tot seguit s’han destapat noves plaques dedicades a deu soldats francesos, una treballadora francesa de l’administració de les Brigades Internacionals a Albacete; una de conjunta dedicada a tots els escocesos de Glasgow caiguts a les Brigades; una per a un voluntari holandès; una altra per a un italià; una dedicada a l’alemanya Ursula Amann que va ser assistenta mèdica, professora d’alemany i traductora; i finalment una placa en homenatge a la infermera en cap alemanya Sara Jegzentis.








Alguns familiars han tornat més d’una vegada a honrar la memòria dels seus parents. Este és el cas de la família del brigadista alemany Fritz Mergen. La seva neta Rosita i el seu besnét Dean expliquen a Vitralls la història del Fritz davant de la seua placa.

Fritz Mergen, militant comunista, va lluitar a la Guerra Civil i, en fugir a França, va ser internat al camp de Gurs. Després d’un temps vivint al país va ser detingut i deportat al camp de concentració de Dachau, d’on va aconseguir sortir amb vida. En acabar la Segona Guerra Mundial va tornar a la regió de Saarland d’on era originari, però la persecució del Partit Comunista a l’Alemanya Federal el va forçar a marxar de nou, este cop amb la família, cap a la República Democràtica Alemanya, on va poder reconstruir la seva vida.

Per a la Rosita i per al Dean, la placa és molt més que un recordatori històric: és un espai íntim que els connecta amb les arrels familiars i amb les lluites que van definir la vida de Fritz Mergen. “Quan vinc aquí sento que no és només el record del meu besavi, sinó un recordatori del que ens toca fer avui: continuar lluitant contra el racisme i el feixisme, igual que ell ho va fer en el seu temps”, remarca el Dean. Cada visita és, per a ells, una tornada a les arrels i, sobretot, un compromís amb allò que estes arrels representen.