On durant dècades s’hi van abocar runes, mobles vells i deixalles de tota mena, avui hi creixen plantes aromàtiques, hi neden granotes i hi volen papallones. El Parc del Mussol, als afores d’Amposta, és un exemple clar de com un espai degradat pot transformar-se en un refugi de biodiversitat i, alhora, en un lloc de cura per a les persones.
La finca, de propietat municipal, havia estat un antic abocador clausurat fa uns vint anys. Tot i que en el seu moment es va tapar amb terra, la inèrcia de l’abandonament va fer que continués sent un punt negre del paisatge. “Era un racó oblidat, ple de porqueria, però quan vam començar a venir-hi a observar ocells vam veure que tenia potencial”, explica Ferran Latre, director del Parc del Mussol i ornitòleg.
El projecte va començar a gestar-se el 2021 i l’any següent l’Associació Lanius 1980 va assumir la custòdia dels terrenys. Durant el 2022 i el 2023, la feina principal va ser la regeneració: netejar, retirar residus i preparar el terreny. A partir del 2024, el parc comença a obrir-se a escoles, entitats i col·lectius socials.
Actualment, el Parc del Mussol ocupa unes vuit hectàrees i es defineix com una microreserva activa. No es tracta només de protegir un espai natural existent, sinó de crear hàbitats allà on no n’hi havia. “És un espai naturalment artificial o artificialment natural”, resumeix Latre. Tot el que hi ha al parc ha estat pensat i creat amb un objectiu ecològic concret.
En un mateix recinte conviuen diversos ambients: una zona de bosc, aprofitant arbres ja plantats anys enrere; un paratge dedicat als pol·linitzadors, amb plantes aromàtiques com el romaní o la farigola; una àrea agrícola amb arbres fruiters perquè hi hagi aliment natural durant tot l’any; i diferents basses, tant temporals com permanents, essencials per a amfibis i insectes aquàtics.
Les basses han estat clau per al retorn d’espècies com granotes, gripaus i libèl·lules, que han aparegut de manera espontània. Actualment, al Parc del Mussol s’està construint una nova bassa amb l’objectiu de reforçar la presència d’aigua durant tot l’any i garantir un millor refugi per a la fauna, especialment en un entorn on la pressió dels senglars dificulta la conservació de les basses més petites. A més, estes zones humides disposen de petites casetes d’observació, pensades perquè els visitants puguin veure la fauna de manera discreta, sense interferir en el seu comportament natural.
Les papallones també hi tenen un paper protagonista. El parc col·labora amb el Museu de Granollers en el seguiment del cens de papallones de Catalunya, amb un augment notable de la diversitat d’espècies detectades els darrers anys.
Un altre element singular és l’espai de refugis per a micromamífers, creat arran d’un incendi que va cremar bona part dels arbres l’any 2022. Els troncs s’han reutilitzat per formar amagatalls per a ratolins, musaranyes, eriçons, conills i teixons.
Alguns dels troncs cremats també s’han emprat per construir diferents figures de trols. Estos «éssers màgics» vigilen cadascuna de les diferents àrees de l’espai natural i són una de les principals atraccions per als més petits.
La microreserva també acull un petit racó d’etnobotànica, impulsat per Salvador Cardero, un botànic jubilat, on es cultiven plantes vinculades a l’ús tradicional humà: medicinals, aromàtiques o d’aprofitament artesanal.
Esta àrea fa valdre la relació històrica entre les persones i les plantes, recuperant coneixements populars que formen part del patrimoni cultural del territori. Les espècies que s’hi poden trobar no estan pensades només per ser observades, sinó per explicar com s’han utilitzat al llarg del temps en remeis casolans, rituals, aromes o petites feines artesanals, convertint el racó d’etnobotànica en una eina pedagògica viva que connecta natura, memòria i vida quotidiana.
Un dels elements més singulars del Parc del Mussol és el gran hotel d’insectes, una estructura de quatre metres de llargada, dos d’alçada i dos de fondària pensada per oferir refugi a una gran varietat d’espècies. Construït amb materials naturals com fusta, canyes i troncs, este espai afavoreix la presència d’insectes pol·linitzadors i auxiliars com vespes o escarabats.
Més enllà de la biodiversitat, el Parc del Mussol té una clara vocació social. El projecte aposta per activitats amb grups reduïts, fugint de la massificació, i ofereix un espai íntim i tranquil per a escoles, entitats socials i col·lectius en situació de vulnerabilitat.
El contacte amb la natura i amb animals és una eina terapèutica, que ajuda a treballar l’ansietat, l’autoestima o la integració social. Per això, l’indret també compta amb una granja escola on hi ha gallines i un cavall. Pròximament, s’hi afegiran conills i cabres.
El Parc del Mussol no és un gran parc natural, però sí un petit univers on conviuen molts mons. Un espai que demostra que, amb constància i mirada llarga, fins i tot un antic abocador pot convertir-se en un lloc ple de vida.
Vitralls 